Barcelona, 11 de maig del 1945
Senyor Winston Churchil
Senyor Primer ministre,
Permeteu que, clandestinament, la sola manera com encara el nostre
poble pot expressar-se, ens adrecem a vós, l’organitzador i el plasmador de la
victòria de Gran Bretanya, per dir-vos tota la nostra joia pel triomf de les
Nacions Unides i tota la nostra admiració envers l’enteresa, la tenacitat i
l’heroisme del vostre poble. Per la trista situació en què es troba, Catalunya
no ha pogut, com en altres conflagracions europees, lluitar fidelment al costat
de la Gran Bretanya, pels ideals de llibertat –com en la guerra de Successió a
la corona espanyola, com en la guerra napoleònica, com encara en la guerra del
14, quan 13.000 voluntaris van combatre en els rengles aliats–. Però, des del
fons de la nostra poquesa, des de les presons o els camps de concentració,
entre les misèries de l’exili o enmig de l’ambient que empresonava la nostra
terra, on era un crim tota simpatia envers la vostra causa, hem seguit tots,
ardentment, ansiosament, les patètiques vicissituds de la lluita, i hem fet el
que hem pogut per aportar el nostre gra de sorra a l’obra immensa de la
victòria: nombrosos soldats aliats que han aconseguit travessar el nostre país
per aplegar-se als seus germans en podran donar testimoni i els catalans que,
tanmateix, han lluitat en els vostres rengles –com aquests dos minyons que
foren els primers a travessar el Volturno.
Us diuen pare d’Anglaterra: vulgueu ésser-ho de tots els pobles, més
que més dels òrfens i desemparats. I que, en finir la vostra tasca, us puguin
ésser aplicades les paraules del Llibre
dels Psalms: «I tots a l’una van lloar la teva mà vencedora».
Que
Déu us guardi!
[Fons
Rosa Leveroni, Biblioteca de Catalunya]
Aquests i altres textos els podreu escoltar interpretats en l'espectacle
Leveroni, la doble resistència
Com cada any, per celebrar l’aniversari de l’Espai Betúlia i com a cloenda dels actes de Sant Jordi a la ciutat de Badalona, l’Espai Betúlia ofereix un nou espectacle poeticomusical que enguany està dedicat a la figura de Rosa Leveroni i Valls (1910-1985), la poeta i bibliotecària, gran amiga de Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
L’espectacle és una lectura dramatitzada amb acompanyament de saxofon que gira entorn de la figura de Rosa Leveroni, mitjançant la seva obra. La veu de l’actriu Mireia Cirera i el saxofon d’Òscar Castellà estableixen un diàleg capaç de capbussar-nos en les subtileses de l’ànima. Les músiques escollides pertanyen a diferents compositores catalanes, i són, també, un petit homenatge a aquestes dones, algunes mai prou reivindicades.