 |
| Foto: Abraham Mohino Balet |
Per a M. Antònia Salvà en el seu 75è aniversari
Reien els ametllers damunt la plana clara
i el sol d’un febrer dolç feia la joia avara;
resplendien al lluny amb un bell to morat
les muntanyes i un cim era encara nevat.
Passaven els ramats i brunzien abelles,
de camperoles flors s’obrien les estrelles,
cantaven reguerols i, dalt del campanar,
voleiaven els sons per aquell dia clar...
I vaig venir a Vós, la mallorquina fada
que, amb paraula lleu, florida renovada
doneu al vostre camp amb un magnífic guany
de flors i fruits gentils per tot el llarg de l’any.
Vaig portar-vos, humil, la meva pobra ofrena,
homenatge amorós per la Gràcia que us mena
a donar a cada nom el seu dringar precís,
renovellat present del perdut Paradís.
I ara vinc a Vós en l’alt aniversari
desitjant-vos que el cant se’ns faci centenari
per dar-nos el perfum d’aquesta terra vostra
tan grat al nostre cor perquè és germana nostra.
Vós sou la veu d’argent del país mallorquí
i d’ell ens ofreneu el seu encant diví.
