Els records (v)
Com un perfum, només, per companyia
en les hores suaus, de cara al somni,
el meu record voldria que servessis,
deixant-me a mi dolor i malenconia.
Com un respir, només, fina enyorança
d’aquells instants passats de joia viva,
essent jo lluny de tu, ara sentissis,
deixant-me a mi tota desesperança.
Com un so dolç, només, com la campana
que sents cada matí quan et despertes,
tots els meus pensaments et fossin pròxims,
deixant-me a mi la solitud llunyana.
