(Barcelona, 1 d'abril de 1910 - Cadaqués, 4 d'agost de 1985)
Poetessa. Llicenciada en filosofia i lletres i bibliotecària. Deixebla de Carles Riba. A més de la poesia conreà l'assaig i la crítica literària, que exercí sobretot a la revista Serra d'Or (Les imatges marines en la poesia d'Ausiàs March, 1951; Maria Novell, recordada, 1969; Un epistolari de Carles Riba 1940-42) i la narrativa curta, a Contes (1986), a més de L'estranger, L'Horta i Retorn, publicats en diverses antologies. La seva poesia parteix de Carles Riba i es caracteritza per la transparència i un to de confidència a mitja veu, una poesia que Espriu qualificà de "divina simplicitat" i que encetà a Epigrames i cançons (1938) i continuà a Presència i record (1952). El 1981 l'aplegà en el volum Poesia. És l'obra d'una sensibilitat molt acusada que contempla la vida i el pas del temps amb melangia. Fou cofundadora de la revista Ariel.
Pòstumament hom publicà Confessions i quaderns íntims (1997), L'epistolari Rosa Leveroni - Josep Palau i Fabre (1998) i la correspondència amb Ferran Soldevila (Cartes d'amor i d'exili, 2010).
Fou guardonada en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de Londres (1947) per Dotze cançons, de París (1948) per Tres poemes, amb la Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Cambridge (1956) per Cinc poemes desolats i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982).
