el seu cant de joia, espars
de subtil blancor lleugera.
Resta el vent com encisat;
en trobar-se amb la beutat,
va perdent tota quimera.
Una garsa aixeca el vol;
la segueix un raig de sol
que s’adorm sobre la branca.
El sospir del presseguer
tot rosat i tafaner
desbordava de la tanca.
