Interpretada per María Miró, soprano, i Carles Puig, piano, el 29.IV.2006 al Casal del Metge de Barcelona dins un concert de la Companyia d'Opera Arts.
Absència (i)
Rosa encesa del desig,
com m’esgarrinxes els llavis,
i sóc tan lluny de l’amat!...
Sols tinc la mar per companya;
ella bé prou que em somriu
dins la cala arredossada.
Em somriuen els estels
i la lluna niquelada,
el campanar cimejant
i la vela ben inflada,
i la gavina en ple vol,
i el peix fugint de la xarxa...
Rosa encesa del desig,
com m’esgarrinxes els llavis!
Si sóc tan lluny de l’amat
res dintre meu ja no canta.
