skip to main
|
skip to sidebar
Rosa Leveroni: cent anys (+5)
divendres, 29 d’octubre del 2010
Carles Riba: un autoretrat
Font
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
El darrer llibre de Mònica Miró
Nou llibre de Mònica Miró Vinaixa
El darrer llibre d'Abraham Mohino Balet (editor)
Nou llibre de Mònica Miró i d'Abraham Mohino
Nou llibre d'Abraham Mohino i Balet
Persistència del blanc titati en temps dels ametllers batuts
Arxiu del blog
►
2016
(1)
►
de novembre
(1)
►
2015
(3)
►
d’abril
(2)
►
de març
(1)
►
2014
(5)
►
d’octubre
(2)
►
d’abril
(1)
►
de febrer
(2)
►
2013
(11)
►
de novembre
(5)
►
d’octubre
(1)
►
d’abril
(1)
►
de març
(1)
►
de febrer
(2)
►
de gener
(1)
►
2011
(23)
►
de maig
(3)
►
d’abril
(9)
►
de març
(9)
►
de febrer
(2)
▼
2010
(76)
►
de desembre
(7)
►
de novembre
(11)
▼
d’octubre
(22)
Carles Riba: un autoretrat
Dalí-Leveroni: cinc metres
Jocs d'amor, fragments d'autoficció
Geografia leveroniana (4): la Biblioteca de Catalu...
A propòsit del «Poema inacabat» de Gabriel Ferrater
Una alumna de l'Escola de Bibliotecàries
La prosa de Rosa Leveroni: instantànies de l'ésser
Geografia leveroniana (4): la Biblioteca de Catalu...
Rosa Leveroni i Carles Riba en diàleg
Geografia leveroniana (3): els dies a Portlligat (3)
Geografia leveroniana (3): els dies a Portlligat (2)
Geografia leveroniana (3): els dies a Portlligat (1)
Ombrejat d'oliveres (fragment)
Pere Gimferrer a propòsit de Rosa Leveroni
Qui llegeix té la paraula (1): Cartes d'amor i d'e...
Un bellíssim poema (fins fa poc inèdit) d'amor i mort
El veredicte de Salvador Espriu
Geografia leveroniana (2): L'espai mític del cemen...
Geografia leveroniana (2): L'espai mític del cemen...
Geografia leveroniana (2): L'espai mític del cemen...
Geografia leveroniana (2): L'espai mític del cemen...
Geografia leveroniana (2): L'espai mític del cemen...
►
de setembre
(13)
►
de juliol
(9)
►
de juny
(5)
►
de maig
(2)
►
d’abril
(7)
Dades personals
Abraham Mohino i Balet
Visualitza el meu perfil complet
Blogs d'Abraham Mohino i Balet
Pols de cinabri. Elogi de l'haiku o de la inscripció indeleble sobre un pur no-res
Mercè Rodoreda: Autoretrat
Seguidors
Cercar en aquest blog