Un bellíssim poema (fins fa poc inèdit) d'amor i mort

[Mas Isard]

Ara la casa dorm dins un silenci pur

i l’encercla la pau de son benigne mur.

Ara dormen els pins i vetllen les estrelles

i els tòtils van brodant les passades més belles.
Ara l’aire suau i el doll del safareig

dialoguen d’amor amb un tendre flauteig.

Tot reposa en la nit; sols vetlla l’enyorança

de tenir-te ja absent per sempre de l’estança

que el teu somni va omplir i la Mort ha buidat

deixant-la sense llum com tràgic ull orbat.

Tot reposa en la nit; la teva companyia

la sento al meu costat amb faç de melangia.

Tots dos anem comptant aquells minuts passats

dels cors adolescents, gelosament tancats.

Tots dos diem els mots que els llavis no gosaren

i besem el perfum que els llavis no besaren.

Ara la casa dorm; sols vetlla el meu record

per trobar-te vivent més enllà de la mort.