Geografia leveroniana (2): L'espai mític del cementiri de Cadaqués (i)

Beatitud


Si el rastre dels meus somnis persistia
dins el cant embaumat de solitud
i, com la flor al sol, dòcil s’obria
al vent que l’emportés, inconegut;
si dins un altre cor ell feia via
deixant amples ressons de quietud,
capvespre resignat que s’esllanguia
en un amable nom, beatitud,
ja em podria morir en pau serena,
alliberada de l’intern neguit
de ser la fulla lleu que el vent emmena
sense saber si l’arbre ha reflorit.
I em fóra estalviada tota pena
quan m’acollís, magnífic, l’Infinit.

   







Escultura de Llimona que corona la tomba de Carles Rahola