Elegies de l'amor incert (iii)
És la claror daurada de la posta
d’un dia de tardor
que veig en els teus ulls i que m’ofrenen
la seva tremolor.
És aquell deix cansat, com d’arribada
després de tràngols forts
a l’esperat recer, on tots el somnis
troben la pau dels ports.
És el somriure lleu, la veu sonora
d’haver estimat ja tant,
que em prenen dolçament i se m’emporten
sense saber on van...
