dimarts, 28 d’octubre de 2014

Mural Rosa Leveroni: procés de creació













Mural Rosa Leveroni (Gran Price 1970)

Gran Price 1970. Aquest és el títol genèric del nou mural de gran format pintat al carrer Benavent amb Felipe de Paz. 




La proposta es basa en l’actuació de tres artistes urbans consolidats a la ciutat de Barcelona, d’estils ben diversos, que de manera grupal crearan una proposta unitària que recollirà els noms i els perfils d’alguns dels autors presents al Price del 1970.

Aquesta acció artística, que es desenvoluparà coincidint amb la setmana del llibre i de la rosa, tindrà un missatge clar: acostar al públic el perfil de cinc dels autors participants al Gran Price del 1970, una trobada poètica de referència celebrada a Barcelona amb dues rèpliques posteriors remarcables, el Gespa-Price, celebrat al Campus de la UAB el 1975, i el Price-Congrés del 1977, que va tenir lloc a l’anomenat aleshores Palau Blaugrana.

Amb la voluntat d’aconseguir una imatge com més potent millor, l’estudi encarregat de desenvolupar aquest mural literari, Tois Estudio, reflectirà el perfil de cinc poetes de referència, que van prendre part en la primera trobada poètica més important: Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre i J. V. Foix.   




Tot i que el nou mural inclourà la imatge d’aquests cinc autors, es farà al·lusió al nom dels divuit participants del Gran Price del 1970. Aquests són, a més dels cinc poetes esmentats: Agustí Bartra, Pere Quart, Salvador Espriu, Tomàs Garcés, Joan Teixidor, Joan Brossa, Joan Colomines, Jordi Sarsanedas, J. M. Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú.


Aquesta nova peça artística urbana es planteja com una gran tela; la seva composició i gamma cromàtica atorguen a l’obra un caràcter contemporani sense renunciar a alguns elements referencials de l’època. Cal remarcar que aquesta peça gràfica, en relació amb casos precedents, no atorga únicament un suport visual a l’espai sinó que garanteix que els murals no siguin agredits per terceres persones amb signatures o altres continguts.

El nou mural s’incorpora, composant un recorregut literari, als altres que ja existeixen al districte de les Corts, ubicats en un solar buit a la cantonada entre el carrer de Numància i l’avinguda Diagonal, dedicats a Mercè Rodoreda i Salvador Espriu. El mateix Espriu que va participar al Price dels Poetes d’aquest nou mural.

dilluns, 21 d’abril de 2014

Carta a Winston Churchill





Barcelona, 11 de maig del 1945


Senyor Winston Churchil

Senyor Primer ministre,

Permeteu que, clandestinament, la sola manera com encara el nostre poble pot expressar-se, ens adrecem a vós, l’organitzador i el plasmador de la victòria de Gran Bretanya, per dir-vos tota la nostra joia pel triomf de les Nacions Unides i tota la nostra admiració envers l’enteresa, la tenacitat i l’heroisme del vostre poble. Per la trista situació en què es troba, Catalunya no ha pogut, com en altres conflagracions europees, lluitar fidelment al costat de la Gran Bretanya, pels ideals de llibertat –com en la guerra de Successió a la corona espanyola, com en la guerra napoleònica, com encara en la guerra del 14, quan 13.000 voluntaris van combatre en els rengles aliats–. Però, des del fons de la nostra poquesa, des de les presons o els camps de concentració, entre les misèries de l’exili o enmig de l’ambient que empresonava la nostra terra, on era un crim tota simpatia envers la vostra causa, hem seguit tots, ardentment, ansiosament, les patètiques vicissituds de la lluita, i hem fet el que hem pogut per aportar el nostre gra de sorra a l’obra immensa de la victòria: nombrosos soldats aliats que han aconseguit travessar el nostre país per aplegar-se als seus germans en podran donar testimoni i els catalans que, tanmateix, han lluitat en els vostres rengles –com aquests dos minyons que foren els primers a travessar el Volturno.

Us diuen pare d’Anglaterra: vulgueu ésser-ho de tots els pobles, més que més dels òrfens i desemparats. I que, en finir la vostra tasca, us puguin ésser aplicades les paraules del Llibre dels Psalms: «I tots a l’una van lloar la teva mà vencedora».

Que Déu us guardi!


[Fons Rosa Leveroni, Biblioteca de Catalunya]




Aquests i altres textos els podreu escoltar interpretats en l'espectacle 

Leveroni, la doble resistència
Com cada any, per celebrar l’aniversari de l’Espai Betúlia i com a cloenda dels actes de Sant Jordi a la ciutat de Badalona, l’Espai Betúlia ofereix un nou espectacle poeticomusical que enguany està dedicat a la figura de Rosa Leveroni i Valls (1910-1985), la poeta i bibliotecària, gran amiga de Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
L’espectacle és una lectura dramatitzada amb acompanyament de saxofon que gira entorn de la figura de Rosa Leveroni, mitjançant la seva obra. La veu de l’actriu Mireia Cirera i el saxofon d’Òscar Castellà estableixen un diàleg capaç de capbussar-nos en les subtileses de l’ànima. Les músiques escollides pertanyen a diferents compositores catalanes, i són, també, un petit homenatge a aquestes dones, algunes mai prou reivindicades.



diumenge, 23 de febrer de 2014

Carta a Charles de Gaulle



















Al General Carles de Gaulle, salvador de França

General,

Si hi ha un poble que no sigui França mateixa i que pugui sentir el goig per la victòria de França, aquest poble és Catalunya. Nascuda de Carlemany, filla espiritual de la cultura francesa —la de l’aleshores i la de sempre—, unida a França amb vincles de sang, puix que un tros de terra catalana és terra francesa, els seus fills ens sentim profundament commoguts, en aquesta hora, de contemplar el vostre país no sols salvat, després de tantes proves doloroses, sinó també victoriós. Vós, que heu sabut encarnar tan bellament la fe en els seus destins, vulgueu rebre, per la nostra veu, l’aclamació d’un poble que encara no pot expressar-se sinó en la clandestinitat i que, tanmateix —vós ho sabeu—, ha estat aixafat per la mateixa coalició que heu vençut tan gloriosament.

Amb els nostres vots més fervents per la grandesa de França, vulgueu rebre, eximi General, l’expressió de la nostra més alta admiració.



[Fons Rosa Leveroni, Biblioteca de Catalunya]

dilluns, 17 de febrer de 2014

Carta a Harry Truman



                                                                                                             



                                                                                              

Barcelona, 11 de maig del 1945


Senyor Harry Truman, President dels Estats Units d’Amèrica

Senyor President,

Permeteu que, a la infinitat d’aclamacions i congratulacions que s’eleven cap a vós aquests dies, pugui unir-se, per la nostra veu, la veu, avui ofegada, de Catalunya. La Victòria que, damunt de les forces de la tirania i de la crueltat, han conquerit les Nacions Unides i, al capdavant, la gran Nació Americana, omple el nostre cor de joia i d’esperança, d’admiració i de gratitud. Per a nosaltres, però, el goig ha d’enterbolir-se de l’amargor de sentir-nos encara sotmesos als qui triomfaren de la nostra llibertat en nom i per la força de tot el que heu vençut. Ens conforta, tanmateix, la certitud que, homes com vós, senyor President, duran l’obra començada fins al final i sabran expulsar la tirania de pertot on s’ha aferrat i encara domina, i que tots els pobles que, com ara el nostre, gemeguen encara en l’opressió, retrobaran, per modestos que siguin, les llibertats perdudes, i podran, tot beneint-vos, repetir amb vós la paraula del psalmista: «Va salvar-nos de la mà dels qui els odiaven i va rescatar-los de la mà de l’enemic».

Déu us guardi molts anys per al bé de la Humanitat.


[Fons Rosa Leveroni, Biblioteca de Catalunya]