Barcelona, 11 de maig del 1945
Senyor Harry Truman, President dels Estats
Units d’Amèrica
Senyor President,
Permeteu que, a la infinitat d’aclamacions i
congratulacions que s’eleven cap a vós aquests dies, pugui unir-se, per
la nostra veu, la veu, avui ofegada, de Catalunya. La Victòria que, damunt de
les forces de la tirania i de la crueltat, han conquerit les Nacions Unides i,
al capdavant, la gran Nació Americana, omple el nostre cor de joia i
d’esperança, d’admiració i de gratitud. Per a nosaltres, però, el goig ha
d’enterbolir-se de l’amargor de sentir-nos encara sotmesos als qui triomfaren
de la nostra llibertat en nom i per la força de tot el que heu vençut. Ens
conforta, tanmateix, la certitud que, homes com vós, senyor President, duran
l’obra començada fins al final i sabran expulsar la tirania de pertot on s’ha
aferrat i encara domina, i que tots els pobles que, com ara el nostre, gemeguen
encara en l’opressió, retrobaran, per modestos que siguin, les llibertats
perdudes, i podran, tot beneint-vos, repetir amb vós la paraula del psalmista: «Va
salvar-nos de la mà dels qui els odiaven i va rescatar-los de la mà de l’enemic».
Déu us guardi molts anys per al bé de la
Humanitat.
[Fons Rosa Leveroni, Biblioteca de Catalunya]
