Al
General Carles de Gaulle, salvador de França
General,
Si
hi ha un poble que no sigui França mateixa i que pugui sentir el goig per la
victòria de França, aquest poble és Catalunya. Nascuda de Carlemany, filla
espiritual de la cultura francesa —la de l’aleshores i la de sempre—, unida a
França amb vincles de sang, puix que un tros de terra catalana és terra
francesa, els seus fills ens sentim profundament commoguts, en aquesta hora, de
contemplar el vostre país no sols salvat, després de tantes proves doloroses,
sinó també victoriós. Vós, que heu sabut encarnar tan bellament la fe en els
seus destins, vulgueu rebre, per la nostra veu, l’aclamació d’un poble que encara
no pot expressar-se sinó en la clandestinitat i que, tanmateix —vós ho sabeu—,
ha estat aixafat per la mateixa coalició que heu vençut tan gloriosament.
Amb
els nostres vots més fervents per la grandesa de França, vulgueu rebre, eximi
General, l’expressió de la nostra més alta admiració.
[Fons
Rosa Leveroni, Biblioteca de Catalunya]
