Rosa Leveroni / Salvador Espriu (4)

«És Maria Aurèlia Capmany la qui, en aquest text, ens explica el primer intent de portar a l'escenari Primera història d'Esther. El projecte va sortir d'una de les reunions que feien a cada d'Amàlia Tineo i, d'entrada, es tractava de fer-ne una "modestíssima lectura" soto els auspicis de l'Institut Francès que, en aquells anys, dirigia el geògraf Pierre Deffontaines i que s'havia convertit en refugi d'activitats culturals impulsades des del catalanisme. "Les lectures teatralitzades", explica la Maria Aurèlia, "eren fórmules d'èxit fàcil. Tenien molts avantatges: mínimes despeses (...) i la possibilitat d'esquitllar-se de la temible censura, que ho prohibia tot, i més especialment tot allò que reunís més de sis persones catalanoparlants. Cara alegre i cul batut ens reuníem, doncs, l'elenc que havia de representar l'obra, sota la direcció, la diversió i la riallada fàcil del propi Salvador Espriu. Ell mateix feia d'Altíssim si no recordo malament i menava la farsa amb tots els drets. No recordo qui feia de rei Assuerus, pot ser en Pau Verrié, o no, en Pau Verrié feia d'Aman, el meu paper era el d'Esterh i l'Amàlia Tineo feia de Secundina. La Rosa Leveroni feia una Vasti perfecta. Tant és així que per més bones actrius que he vist fer el paper de l'esquiva muller del gran rei, sempre sento la veu civilitzada de la Rosa Leveroni dient: "Net i clar no vull venir, / vet-ho aquí, pobre de mi!"»

Extret dAgustí PONS, Espriu, transparent (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 281-282.