diumenge, 19 de setembre de 2010

«Érem tres, érem dos, era jo sol, érem ningú»

Un poema de J.V. Foix dedicat a Rosa Leveroni









Pintura de Joan Ponç



Érem tres, jups, al fosc de les veremes,
Amb mar als ulls i vinassa a les mans,
Quan fuma el rec a la sal de les selves
I un plor d’infant espurneja al serrat.

Érem dos, drets, al roc de les estrelles,
El cor sagnós, sense fona ni dards,
Quan crema l’erm i sangloten les brees
Als clots latents a les feixes dels fars.

Era jo sol, ombrós, entre ombres velles,
Figuratiu d’una altra ombra a l’escar
On amarina entre xarxes esteses
El son de tots, en febrejants foscants.

Érem ningú, fullats per les tenebres
Quan plou la por en els pètals dels aigualls
I l’altre, el Pur, llibert d’arjau i veles
Salpa, vident, cap al clarós Instant.