dimarts, 28 de setembre de 2010

Geografia leveroniana (1): Sant Andreu de Llavaneres


«Va ésser en aquesta terra dolça del Maresme, on encara hi havia les vinyes que en pendissos suaus arribaven fins al mar, i on els boscos tenien frescors d’aigua clara –aquell Molí del bosc Masriera amb la seva “cascada”, com dèiem emfàticament aleshores–, que vaig descobrir el misteri i la gràcia de la terra, on va ésser que per sempre més vaig enamorar-me’n».

(BC, ms. 3356)


Record (II)

Glorieta del jardí,
d’esquena a la mar oberta,
d’un camí de cirerers
coronament i ofrena.
En els meus records d’infant
és l’ombra teva tan fresca,
oh dolç recer amorós
en aquelles tardes tèbies!...
Glorieta del jardí,
que ets tan reclosa i tan bella,
enyoro els teus cirerers
en aquesta primavera.