dijous, 16 de setembre de 2010

Una versió portuguesa per Cabral de Melo


Canção
Mil auroras acendeu
o ardente grito da chama.
Dez mil estrelas nos deu
o pranto sutil do orvalho.
Punha o perfume carmim
na alma desta rosa branca
e uma cerva pela fonte
buscava o espelho de prata.
Percebi uma canção
e não sei quem a cantava:
entre suspiros de ramos,
como de longe, chegava,
dizendo bem docemente:
Ai da triste enamorada!...


Per tal de divulgar la poesia catalana al Brasil, Cabral va elaborar una antologia de quinze poetes: Quinze poetas catalães. L'única presència femenina és la de Rosa Leveroni, de qui va escollir una melangiosa cançó que ell llegí inicialment a la revista clandestina Ariel, en el número 12 de setembre/octubre de 1947.

Tema amb variacions (xviii)

Totes les albes ha encès
el clam ardent d’una flama.
Tots els estels han donat
un plor subtil de rosada.
El perfum posa carmí
al cor de la rosa blanca
i la daina, dins la font,
cercava un mirall de plata.
He sentit una cançó
i no sé qui la cantava;
semblava venir de lluny
entre sospirs com de branca
i deia ben dolçament:
Ai la trista enamorada!...