diumenge, 3 d’octubre de 2010

Geografia leveroniana (2): L'espai mític del cementiri de Cadaqués (ii)






 















La pau

Blancor de vela al vent immòbil de la Mort;
torxes suaus, xiprers, oliveres del Port
ungides d’oli pur de l’eternal espera;
cementiri encimat damunt blava carrera
oberta a tots els vents de la perennitat...,
en l’hora de neguit éreu el somniat
repòs acollidor, i d’aquella promesa
de pau i d’absolut ara sou la certesa
d’aquell pressentiment vestit de goig novell,
nova claror d’estel i tremolor d’ocell
que posa l’ala lleu de la seva alegria
sobre el gust sense esclat del pa de cada dia...
Blancor de vela al vent, cementiri petit,
braços acollidors, dispensador d’oblit,
em vetllaràs el son i sabràs fer-me amiga
de les coses humils, de tota cosa viva
que s’emmiralla en tu i dins teu ha trobat
la inestroncable font de la immortalitat.