dilluns, 18 d’octubre de 2010

Rosa Leveroni i Carles Riba en diàleg










«Finalment, m’has deixat les tannkas d’aquest any. Com en tots els teus versos t’hi cerco a tu, i en aquests, per què no dir-ho?, també hi cerco un possible rastre meu... Però si és que d’alguna manera hi sóc, serves gelosament el teu secret. [...] Però deixa’m sentir-m’hi en aquestes». (Tot seguit transcriví les «tannkas del retorn» lxv, lxix, lxxiii, lxxvii i lxxviii. I agregà:) «He dit sentir-m’hi, fixa-t’hi; no he dit trobar-m’hi (...) «“Sí, d’una manera o altra —vas dir—, el que hi ha, aquest nou element, és en els meus versos. I és el meu secret”».
[Rosa Leveroni: Confessions i quaderns íntims, a cura d’Abraham Mohino i d’Enric Pujol, València: Edicions 3i4, 1997, pàg.223-225]



Penso en vosaltres
ametllers de Siurana,
blanca esperança
d’efímeres banderes
en l’aspror irremeiable.
(Carles Riba)


ENDREÇA

Sigueu propicis,
ametllers de Ciurana,
a qui recordi
les vostres vestes pures
com heralds d’esperança.

(Rosa Leveroni)
 
 
1953
 
El 2 de febrer d’aquest any, en el decurs d’un dels seus viatges a la Gran Bretanya, Leveroni protagonitza una lectura de sis minuts a la BBC (dins un programa d’emissions en català, basc i gallec) intitulada «Edith Sitwell and her work» i, seguint l’estela d’aquesta autora, tradueix «Eurídice» per a la miscel·lània Homenatge a Carles Riba en complir seixanta anys: poesia, assaigs, taduccions clàssiques (Barcelona: Josep Janés Editor, 1953-1954). Literàriament, i al compàs de la història personal, els vincles entre Carles Riba i Rosa Leveroni s’afermen: en aquest sentit, no es pot passar per alt la importància de la Terra erma d’Eliot que ella tradueix i que ell corregeix, ni tampoc la fase compromesa i delicada per què passen –botó de mostra és el fet que ella es responsabilitza d’organitzar la compra col·lectiva d’una caseta a Cadaqués amb què un grup d’intel·lectuals del país vol obsequiar el poeta en el seu 60è aniversari. L’ofrena es fa, per cert, el dia de Santa Rosa.

Al terrat de la casa de Cadaqués
 que van regalar a Riba
 en el seu seixantè aniversari.
 Setembre de 1953.
Fotògraf: Català-Roca.