dilluns, 26 de juliol de 2010

Amb música de Xavier Turull





Els records (v)

Com un perfum, només, per companyia
en les hores suaus, de cara al somni,
el meu record voldria que servessis,
deixant-me a mi dolor i malenconia.

Com un respir, només, fina enyorança
d’aquells instants passats de joia viva,
essent jo lluny de tu, ara sentissis,
deixant-me a mi tota desesperança.

Com un so dolç, només, com la campana
que sents cada matí quan et despertes,
tots els meus pensaments et fossin pròxims,
deixant-me a mi la solitud llunyana.