En el centenari del naixement de la bibliotecària i poeta Rosa Leveroni, Abraham Mohino i Enric Pujol s’han posat d’acord per oferir-nos un recull d’un extraordinari interès: el que s’ha conservat —a la Biblioteca de Catalunya i a l’Arxiu Nacional de Catalunya— de l’extens epistolari creuat entre Leveroni i el seu mestre a l’Escola de Bibliotecàries Ferran Soldevila, historiador eminent i alhora escriptor massa poc valorat fins ara. Leveroni s’enamorà del seu professor i hi mantingué una relació estreta, tot i que aleshores Soldevila ja era casat. Per això, l’epistolari és més aviat la història d’un «amor secret», ple de sobreentesos i de pors, sobretot per part de Soldevila, no sempre del grat de Leveroni, segons feia constar als seus dietaris personals. Aquest epistolari, que va des del 1933 fins al 1969, ens permet de resseguir molts aspectes biogràfics de Leveroni i de Soldevila, en les èpoques difícils de la Segona República (amb els fets del 6 d’Octubre per entremig), de la guerra civil, de l’exili de Soldevila (a partir del 1939 i fins al 1943), de les dificultats per les quals va passar abans i després del seu retorn, i de les vicissituds de la vida de Leveroni, que no es va exiliar, però que va ésser represaliada i que va patir, com tothom, la dura persecució del règim franquista contra el catalanisme i contra els ideals democràtics. Mohino i Pujol, excel·lents especialistes respectivament en Leveroni i en Soldevila, han treballat de comú acord no solament per a l’edició de les cartes —plenes d’errors ortogràfics i gramaticals, de català, de francès o de llatí, sobretot en el cas de Leveroni, no sempre esmenats o advertits, o potser en algun cas mal transcrits—, sinó també per a la identificació de les nombroses persones que hi surten esmentades —sovint amb pseudònims o amb noms ficticis— i per a l’encertada contextualització de cada un dels documents (possible gràcies a la utilització dels escrits personals tant de Leveroni com de Soldevila). El lector interessat trobarà en aquest epistolari una mina d’informacions, no solament sobre Leveroni i Soldevila, sinó també sobre la vida a Catalunya durant els anys de la República, de la guerra i del franquisme, sobre les peripècies de l’exili a què es veieren obligats tants catalans i sobre la represa clandestina de les activitats de tipus cultural a la postguerra (Estudis Universitaris Catalans o Institut d’Estudis Catalans, per exemple). Les cartes de Leveroni ens parlen també de les seves anades a Mallorca al començament dels anys quaranta, on ens consta que prengué part en les vetllades literàries que es feien a casa dels germans Marià i Mercè Massot. Les seves paraules ens permeten de saber que hi va trobar Miquel Ferrà, antic conegut de Barcelona, Pere Bohigas —aleshores «desterrat» a Palma— o el jesuïta Miquel Batllori —que en certa manera també havia estat «exiliat» al col·legi de Montision.
[Serra d’Or, núm. 605 (Maig 2010), p. 76-77 (Lectures. Notes de lectura)]
[Serra d’Or, núm. 605 (Maig 2010), p. 76-77 (Lectures. Notes de lectura)]
